Autoestima part II
Com va anar la activitat d’autogestió emocional de la
setmana passada sobre l’autoestima?
Veu poder comentar-ho
amb els/les tècnics/ques del recurs? Vareu concloure de quines maneres
podeu cuidar la vostra autoestima?
Penseu que l’autoestima és innata, o pel contrari es va
formant i evolucionant al llarg de la vida? I per últim, que cambiariau del
vostre cos? Contesteu la pregunta i després mireu el video adjunt.
Que us ha semblat el video? Perquè penseu que la resposta
dels nens i nenes és diferents a la dels adults?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAUTOESTIMA PART II
Elimina⦁ Penseu que l'autoestima és innata o, pel contrari es va formant al llarg de la vida?
Aquesta pregunta m'ha fet recordar d'immediat la teoria de John Locke de la Tabula Rasa, que venia a dir que neixem amb el cervell com una "tabilla en blanc, sense res ·escrit en ell": és a dir, sense res en l'ADN, res en la nostra genètica que ens fes fer o esdevenir com som sinó les pròpies experiències provinents dels cinc sentits i de l'esucació.
Aquesta teoria va estar contraposada, principalment, per Immanuel Kant, en la seva obra (crec) Crítica de la Razón Pura -que he llegit, i és molt interessant, molt bona-, en què diu que hi ha idees innates (a priori) que coneixem abans de tota experiència prèvia, és més, que són condició pel coneixement de la realitat sensible.
Aclarida la meva introducció, jo penso que hi ha forts components genètics i forts components educacionals a la infantesa (que marca molt); però que l'autoestima es va formant al llarg de la vida, sempre estem evolucionant, a vegades un pas enrere, altres dos endavant, o viceversa. L'autoestima és un procés individual en què influeixen molts factors vitals -o "vitacionals"-.
Ara m'ha vingut aquest proverbi zen: "Si te caes siete veces, levántate ocho", de Osho, crec.
La vida no són "etapes" (que també); és més aviat un continu -com un present continous de l'anglès-, jo crec que ja està bé d'estancar-nos/encasillar-nos (no sé quin mot emprar), en "traumes" paralitzants que ens anclen -"v alga la redundància"- a un passat que ja no té "vuelta atrás". L'autoestima pot variar molt al llarg d'un dia, com deia, per factors aliens a nosaltres, però recordem l'exercici de la setmana passada: l'auto-estima és estima a si mateix/a. I això ha de -intentar- ser una constant. In en tot cas: TU ETS TU, TU ETS UNA CONTSANT, i t'has d'estimar constantment.
⦁ Què canviarieu del vostre cos?
Del meu cos canviarie les ferides que tinc als braços, a la panxa, d'autolesions del passat.