La casa tomada

Llegiu el següent text de “la casa tomada” de Julio Cortázar.

“Dos hermanos viven en una casa que un día comienza a hacer ruidos. Sus habitantes, lejos de intentar conocer bien el origen del ruido, deciden cerrar con llave para siempre la habitación de la cual proviene el ruido. Cada día un nuevo ruido los obliga a cerrar una nueva habitación. Hasta que un día terminan cerrando la puerta de entrada a la casa, quedándose ellos fuera, en la calle. Los hermanos estaban dispuestos a perderlo todo con tal de no enfrentarse a los “fantasmas” de la casa.”
En ocasions passen coses dins nostre què no sabem entendre o simplement, no estem preparats per prestar-li l’atenció que necessita. És un fet força comú, ja que hi ha experiències i/o emocions que poden resultat massa abrumadores per fer-l’hi front. Així doncs, pot ser una conducta habitual no prestar-l’hi atenció i una bona defensa per poder continuar amb el nostre dia a dia. En altres ocasions, aquesta repressió/evitació pot resultar font de molt malestar, incomprensió i pot tenir conseqüències negatives en nosaltres.

Si escoltem aquests “sorolls” amb atenció i curiositat, sense jutjar-nos i sense rebutjar-los, podem desxifrar el missatge que envien i ajudar-nos a viure amb més coherència interna i benestar. Pot ser un procés “dolorós” però no és en va, ja que te objectiu d’alliberar-se i promoure el benestar.

I vosaltres, quins “sorolls” sentiu? Voleu fer alguna reflexió sobre el tema?