Riure
Aquesta tarda us adjuntem un article que ens ha sembla interessant sobre les causes i conseqüències de RIURE.
Però abans de llegir-lo ens agradaria que responguessis a les següents preguntes i enviessis les respostes a les vostres tècniques referents:
- Rieu freqüentment?
- Què és el que us fa més gracia?
- Us rieu de vosaltres mateix@s?
- Penseu que el riure és contagiosa?
- Com us sentiu després de riure?
- Quines conseqüències te en la vostra conducta?
- Què en sabeu de la risoterapia?
A continuació teniu l'article:
¿Por qué reímos? Las causas que hacen de la risa algo innato
https://psicologiaymente.com/psicologia/por-que-reimos
Bona tarda!
Cada dia, encara que hi hagi plors en el meu dia, també hi ha un moment o un altre en què
ResponEliminacom a mínim hi ha un somriure, com a mínim molts riures, i inclús algun riure a bots i barrals.
Les coses que em fan més gràcia són el so del riure de la meva neboda; també veuré una bona comèdia espanyola -faig aquest apunt d'espanyola perquè és el gènere que "m'ha donat el punt" de veure" durant el confinament, com la que vaig veure fa poc i tinc penjada i comentada al meu Blog, "El Arte de Luna", "Taxi a Gibraltar, amb en Dani Rovira, que em va fer esclatar de riure, o "Las Brujas de Zugarramundi", d'Àlex de la Iglèsia, que té moments hilarants i amb la que no vaig poder parar de riure, i d'altres pel.lícules, com el cicle sencer de pel´lícules de la recent descoberta per a mi -em profunditat- com a actriu de cinema Michelle Jenner.
Llegir revistes de moda i treure idees també em treu somriures; fer una mica d'esport ballant a casa o mentres planxo fer ballet com si estigués a la barra, em fa sentir bé, i somric per dintre.
I, de tant en tant, un record, i tant! em fa somriure, riure, o també riure a bots i barrals!
El que jo en sé de la risoteràpia ve de lluny (de quan ja es començava a parlar d'aquesta tècnica:
La risoteràpia és una tècnica terapèutica relativament moderna que consisteix en sessions dirigides -o no- en què, en grups (o potser també en classes particulars) més o menys reduïts, els participants esclaten a riure, es dediquen a riure, potser expliquen anècdotes divertides (no ho sé, no he anat a cap), però el que si sé, és que el cervell produeix la mateixa reacció a un somriure fals que a un de veritable, llavors, si comences a riure, acabes rient de veritat, i això és molt bo, perquè segregues endorfines, que és"l'hormona de la felicitat", i et sents més feliç.
Gràcies, col.lectiu d'Arep, per haver llegit aquest comentari i "posat sobre la taula" aquest exercici que tot ell m'ha fet somriure!