Dia de l'Orgull Boig
Bon dia a tothom!
 |
| 🔗 orgullboig.org/ |
El proper diumenge 24 de maig, a les 18 hores, se celebra el Dia de l'Orgull Boig. Amb el lema "Ni culpa ni vergonya: Orgull" s'ha organitzat una jornada festiva i reivindicativa per visibilitzar i trencar prejudicis al voltant de la salut mental.
Tot i que estava pensada per ser una reivindicació de drets al carrer, degut a les restriccions causades pel decret d'estat d'alarma, la celebració es farà per Instagram Live a #orgull boig el diumenge 24 de Maig a les 18h.
El Dia de l’Orgull Boig va néixer per reivindicar el dret a ser que tenen totes les persones amb experiència pròpia en el món de la salut mental. És el resultat recent d’un moviment social amb ampli recorregut històric associat a col·lectius de “ex-pacients” o “supervivents de la psiquiatria”. El moviment de l’“Orgull boig” implica valorar com alguna cosa distintiu i positiu el fet de ser, estar i tornar-se boig o boja, subvertint el sentit d’una etiqueta que originalment danyava, a través de la reivindicació d’una identitat i cultura “boja”.
Sota el lema: “Ni culpa ni vergonya: Orgull” es durà a terme una jornada festiva i reivindicativa, per visibilitzar i trencar prejudicis al voltant de la salut mental.
Trobareu més informació a http://orgullboig.org/:
Us deixem el vídeo commemoratiu de '#OrgullBoig #OrgulloLoco a Barcelona de la darrera celebració:
Esperem que sigui del vostre interès!
📣Si vols compartir comentaris, aportar continguts, fer propostes, etc. ho pots fer mitjançant els comentaris del blog sota aquesta entrada📱, al formulari de contacte del final del blog 📝 o enviant un mail a spl@arep.cat.📧
Estimats membres d''Arep: se'm va passar; però tot just avui em llegeixo el programa i vull fer un apunt personal.
ResponEliminaDurant aquest confinament 2 cops (al principi) vaig voler ingressar voluntàriament a Sant Pau. La situació a casa em desbordava, la que encara era la meva parella em seguia "matxacant" molt i jo no aguantava més. A Urgències el primer que van fer va ser prèndre'm la temperatura i el més que van poder fer per mi va ser donar-me xiclets de nicotina i un "parxe" de nicotina.
També, abans -crec- en una trucada que em tocava de l'assistenta social del CAS, estava jo tant malament que em va deixar fer visita assistencial. Em va anar molt bé. Era la primera etapa del confinament. Jo no tenia ni mascareta.
El segon cop que vaig anar a Sant a Pau a ingressar-me ja ho tenia molt clar, però llavors em van dir: mira, n'hi ha molts que venen així; i no estàs per ingressar: i hi ha casos de Covid-19 a la planta. Però em va pujar la medicació -que telefònicament ja m'havia posat una nova: el rivotril, la psiquiatra).
Amb tot això vull expressar que jo podria haver passat part del confinament al psiquiàtric, podria haver contragut el Covid-19 al psiquiàtric, i me n'he sortit amb força, suport i ajuda de la meva companya Susana Gallo Bautista, sobre tot, i l'acompanyament constant i els deures dels professionals d' 'Arep, de Sant Pau, del CAS, del CSM i de la meva família, i dels companys i companyes del grup del WhatsApp d'Arep.
Gràcies per llegir-me.
Atentament:
Haydée Nora Gómez Hernando.