Intel·ligència emocional

Bon dia a tots i totes, avui us volem parlar sobre la Intel·ligència emocional.

Segons Daniel Goleman, professor de psicologia a la Universitat de Hardvard i autor del Best Seller “Intel·ligència emocional”, la defineix com la “capacitat per reconèixer, acceptar i canalitzar les nostres emocions per dirigir les nostres conductes a objectius desitjats, aconseguir-los i compartir-los amb els demés.”

Existeixen nombrosos estudis científics que han demostrat que les seves avantatges s’excedeixen a moltes altres àrees de la vida, com per exemple:

• Major satisfacció i èxits tant a nivell personal com professional (O’Boyle Jr., 2010)
• Menor dependència de les addiccions (Zysberg, 2013 y UAB, 2007)
• Millor sistema immunitari i salut en general (Martins et al., 2010)
• Reducció de la ansietat y del estrès (Lusch & Serpkeuci, 1990)
• Major satisfacció en les relacions socials (Eslami, 2014)

Ara bé, com es pot desenvolupar? Potser un primer pas seria reconèixer les emocions que anem sentint al llarg del dia, posar-lis nom i intentar entendre quin missatge ens envien. Indagar sobre les causes i conseqüències te en nosaltres i entendre quina és la seva funció. Tot aquest procés ens ajuda a acceptar totes aquelles emocions que sentim, sense jutjar-les. I potser aquesta seria la verdadera clau de la intel·ligència emocional.

A continuació us presentem una petita historia d’Anthony de Mello (1983). La història és molt il·lustrativa del que volem dir amb estimar les emocions.

Certa persona, després de comprar-se una casa nova, va decidir comprar una bella gespa. Va treballar en això totes les setmanes, fent el que li indicaven els llibres de jardineria. El seu major problema era que creixien de manera incessant dents de lleó per tot arreu. La primera vegada que va trobar un, el va arrencar. Però al poc temps van sortir més. Així que va acudir a la botiga especialitzada en jardineria i va comprar un producte per a eliminar-los. L’estratègia va funcionar durant un temps, però després de les pluges d’estiu va tornar a trobar dents de lleó. Així que es va passar tota la tardor arrencant les herbes. Al següent estiu, va pensar que ja no brotarien més dents de lleó, perquè a l’hivern no hi havia vist cap. Però, de sobte, un matí va trobar dents de lleó per tot arreu. Llavors va decidir que el problema era el tipus d’herba. Així que es va gastar una fortuna a canviar-la. Això va funcionar durant un temps. Era molt feliç. Just quan tot començava a relaxar-se va aparèixer una nova dent de lleó. Un amic li va dir que tot allò podia passar perquè el jardí del seu veí tenia dents de lleó. Així que va portar a terme una campanya per a que tots els seus veïns eliminessin les seves dents de lleó. Al tercer any estava desesperat. Les maleïdes herbes seguien fent de les seves. De manera que després de consultar un expert local i a tot tipus de llibres sobre jardins, va decidir anar al Ministeri d’Agricultura dels Estats Units. Després de varis mesos d’espera, va rebre una carta. Estava molt excitat. Per fi una mica d’ajuda! Va obrir el sobre i va llegir el següent: “Distingit senyor: hem analitzat el seu problema i consultat a nombrosos experts. Després de les deliberacions, hem conclòs que podem donar-li un bon consell. Li recomanem que aprengui a estimar aquestes dents de lleó”.

Exercici: Podeu explicar alguna experiència sobre l’acceptació de les emocions que ha reduït el vostre patiment? Us llegim J